L’altre dia em van demanar algunes recomanacions per lectures de no-ficció. Vaig donar-li algunes voltes, recordant el que havia llegit recentment i intentant cobrir un ventall ampli de temàtiques. I ja que havia fet el curro d’escriure-ho, he decidit convertir el mail en un post, lleugerament corregit i ampliat. Si us agrada i hi ha comentaris positius, faré un altre de lectures de ficció que han passat darrerament per les meves mans.

Els articles de Hunter S. Thompson. En alguns llibres com Fear and loathing in Las Vegas costi saber on comença i acaba la ficció… Ara mateix estic llegint (molt lentament) The great shark hunt, recopilació d’articles dels anys 60-70. Temes molt variats: les borratxeres que s’agafen els periodistes esportius (descrit en primera persona, evidentment), discriminació racial al sud dels USA… Ja posats, val molt la pena el documental Gonzo, per tenir una idea de com arribava a estar de pirat. Aquí llisten els seus llibres més importants. Els diaris del rom estan molt bé (però és una novel·la).

Proust y la neurociencia, de Jonah Lehrer. Divulgació científica. Presenta diversos artistes (Proust, Walt Whitman, Virginia Woolf, Cezanne) que van ser innovadors/trencadors en el seu moment i lliga el seu estil/proposta artística amb algun tema neurocientífic (percepció, memòria…), en general quan l’artista es va avançar a la visió científica del seu temps i la ciència li ha acabat donant la raó.

I un altre llibre sobre ciència, tot un clàssic, és El mundo y sus demonios de Carl Sagan, un dels millors divulgadors científics que he pogut llegir… (què gran!) Aquest llibre en concret és la “bíblia” (JA) de l’escepticisme. :p

Si passem a temes polítics i econòmics, a part dels típics com Noam Chomsky o Robert Fisk… vaig llegir fa poc un llibret anoment El derecho a la pereza de Paul Lafargue, el gendre de Marx. El llibre va sobre l’explotació dels obrers, la jornada laboral i tal. Molt ben escrit i molt divertit, amb quantitats industrials d’ironia.

Fa poc he llegit un llibre de Leonardo Sciascia, El teatro de la memoria, on analitza un judici dels anys 20 a Italia (un estafador  que es fa passar per amnèsic i que una familia benestant reconeix com a membre que va desaparèixer a la primera guerra mundial). D’aquí van sortint relexions sobre la capacitat d’autoenganyar-nos, les relacions entre classes socials, el funcionament de la justicia (brutal una frase que diu algo així com: la gente dice que Italia es la cuna del derecho pero en realidad es su tumba), el feixisme… Té alguns més d’aquest estil, acostumen a ser curts.

Bonus tracks (llibres que tinc pendents llegir, espero poder comentar-los aquí dintre d’algun temps):

Cosas que los nietos deberían saber. Mark Everett, el cantant i gairebé únic membre dels Eels. És una autobiografia. Tothom en parla molt bé i, no sé, em crida. L’edició (Blackie books) és molt molona

Per acabar, “Una religión en busca de un diós”, un  llibre sobre futbol del Manuel Vázquez Montalbán. Amb el que m’agrada com escrivia aquest home, la seva capacitat per mostrar perspectives interessants de qualsevol tema, i sent ell tant futbolero i culé… estic segur que valdrà la pena.