Aquesta setmana ens centrem en el cinema:
Blade Runner, Ridley Scott, 1982. Un clàssic, dels que ve de gust tornar a veure de tant en quant.
Dilluns 15, 22:00. Filmoteca.- L’home del braç d’or, Otto Preminger, 1955. Aquest sí és cinema clàssic estrictament parlant. Una història de jazz, drogradicció i baixos fons. Espectaculars títols de crèdit (i el pòster) de Saul Bass.
Dimarts 16, 17:00. Filmoteca. - Malditos Bastardos, Quentin Tarantino, 2009. Tinc pendent la última del Tarantino, pot ser una bona oportunitat per veure-la, però és en vídeo i crec que en versió doblada (però no he trobat informació fiable al respecte).
Dimarts 16, 22:00, Rai Art (C/Carders, 12 principal. <M> JAume I). - Cuánta madera roería una marmota (How much wood would a woodchuck chuck?), Werner Herzog, 1976. M’encanta el títol, és boníssim.
Es projecta conjuntament amb La soufrière, del 77.
Dimecres 17, 22:00 i dijous 18, 17:00. Filmoteca. - The Visitor, Thomas McCarthy, 2007. Cicle de percussió a la filmoteca. La que té més bona pinta és aquesta, encara que no em sonava.
Divendres 19, 22:00 i dissabte 20, 19:30. Filmoteca. - Fresas Salvajes, Ingmar Berman, 1957. Tres noves oportunitats per veure el film del mes.
Dimarts 16, 22:00, dimecres 17, 19:30 i divendres 19, 17:00.
I sortint-nos del cinema, però encara en el món audiovisual, s’està celebrant el BCN VisualSound, festival amb un munt de propostes interessants i gratis, com una projecció de falsos tràilers de cinema (dimarts a la nit) i molts tallers. Mireu la programació!
Tot i que qualsevol títol de peli amb la paraula “marmota” promet, em sembla que prefereixo veure Fresas Salvajes
Aniré demà a la sessió de les 22:00. Si tb hi vas digues algo!
Uoo! Mola! He vist blade runner, fresas salvajes i l’home del braç d’or. Les altres tres pendents de veure i molaria aprofitar per veure’n alguna a la filmo. Miraré aviam si la Friss s’anima a veure el Herzog ja que no la veig a tarantino.
@Gerard: Segurament sí vagi a Fresas salvajes avui, parlem més tard.
@Blue: Ok, ja em diràs!
què tal? hi vas anar? és una de les meves preferides del bergman…